Category Archives: General

No cal que entris

De camí a l’escola em diu que no cal que entri amb ella a la classe: – Et faig un petó i una abraçada a la porta però a fora. – Per què? – Perquè els meus amics entren sols.

No cal que entris

De camí a l’escola em diu que no cal que entri amb ella a la classe: – Et faig un petó i una abraçada a la porta però a fora. – Per què? – Perquè els meus amics entren sols.

Amics nous

Tan bon punt entrem a la piscina sentim que parlen castellà. Els nens diuen Són espanyols! Són espanyols!  Després d’una hora en remull sembla que ens coneixem de tota la vida. La nena té 9 anys. Estan aquí per la feina

Amics nous

Tan bon punt entrem a la piscina sentim que parlen castellà. Els nens diuen Són espanyols! Són espanyols!  Després d’una hora en remull sembla que ens coneixem de tota la vida. La nena té 9 anys. Estan aquí per la feina

Privilegis

Em truquen de la guarderia que el nen ha menjat poc, que li fa mal la panxa. Estic a cinc minuts. Quan entro per la porta diuen que no calia, que només truquen per informar-me. Això no és el que m’han

Privilegis

Em truquen de la guarderia que el nen ha menjat poc, que li fa mal la panxa. Estic a cinc minuts. Quan entro per la porta diuen que no calia, que només truquen per informar-me. Això no és el que m’han

Petits mentre duri

Sóc de les que si els nens diuen una paraula malament els responc o els comento o el que toqui però dient allò correctament. A vegades els deixo estar però normalment intento que sàpiguen com ho haurien de dir. Reconec

Petits mentre duri

Sóc de les que si els nens diuen una paraula malament els responc o els comento o el que toqui però dient allò correctament. A vegades els deixo estar però normalment intento que sàpiguen com ho haurien de dir. Reconec

Bon comunicador

Al nen li agrada comunicar-se. Té una necessitat imperiosa del contacte visual, les complicitats, explicar-te coses, el que pensa, preguntar-te i aprendre a través de la conversa. Sovint em fa pensar que quan creixia a la meva panxa passàvem pràcticament

Bon comunicador

Al nen li agrada comunicar-se. Té una necessitat imperiosa del contacte visual, les complicitats, explicar-te coses, el que pensa, preguntar-te i aprendre a través de la conversa. Sovint em fa pensar que quan creixia a la meva panxa passàvem pràcticament

Nervis a la panxa

Els dic que estic nerviosa per la classe d’improvisació. – Què sents mama? -Em pregunta la nena. – Tinc com papallones a la panxa. – Això són els nervis? -Diu ell. – Jo els sento així. Vosaltres heu estat nerviosos

Nervis a la panxa

Els dic que estic nerviosa per la classe d’improvisació. – Què sents mama? -Em pregunta la nena. – Tinc com papallones a la panxa. – Això són els nervis? -Diu ell. – Jo els sento així. Vosaltres heu estat nerviosos

Ni fred ni calor

Agafem la pilota de bàsquet, diuen que volen anar a la pista. – Va mama, bota-la que te l’agafem! És un passeig. La nena la sap botar. El nen està a anys llum d’aconseguir-ho. M’estic enfadant. Com pot ser tan

Ni fred ni calor

Agafem la pilota de bàsquet, diuen que volen anar a la pista. – Va mama, bota-la que te l’agafem! És un passeig. La nena la sap botar. El nen està a anys llum d’aconseguir-ho. M’estic enfadant. Com pot ser tan