La meva filla és un amor. Ja ho sé, tothom pensa que els seus fills són els més guapos del món, els més espavilats, els més intel·ligents i intuïtius… Vaja, els més molons. Però la nena, de veritat de la bona, és un amor.
Acabem de parlar per telèfon. No sé si li han insistit perquè em truqui, allò típic de “vinga, va, truca a la mama encara que sigui per explicar-li que has anat a la piscina i has fet tres hores de migdiada”, però ho fa tan bé, t’ho explica que sembla que de veritat té tantes ganes de dedicar-te 5 minuts, de contagiar-te el seu bon rotllo, que t’importa un rave si l’han animat a fer-ho. Aquest do, com la resta, o el tens o no el tens, i ella el té. Ja veurem què va fent amb la seva vida però tinc claríssim que farà feliç a qui tingui a prop seu.