Atrapats

Hem dinat a casa amb uns amics. En acomiadar-nos ens hem adonat que no ens veurem fins l’any vinent. Com si faltessin tants dies…

Volíem fer un passeig abans de dinar però la pluja ens ha obligat a fer canvi de plans. Hem fet dos torns. Ara que són més grans quan fan les postres se’n van a l’habitació a jugar, i mentre ells juguen nosaltres dinem tranquil·lament amb en Harry, el galgo, quiet com una estàtua. Després de les notres postres i quan comencen a esberar-se decidim anar al parc, està a 10 minuts de casa. Hem agafat patinets, motos i bicis i cap al parc. Quan fa una estona que mirem els ànecs i les tortugues sona un xiulet. En Harry borda i el guàrdia ens diu que està a punt de tancar el parc. Anem cap a la porta que tenim més a prop. Tancada. Però si acaba de xiular! Anem a la següent. Tancada. Se’ns uneix un pare amb la seva filla, deu tenir 4 anys. Els nens comencen a cridar: Ajuda!!! Guàrdia, obre’ns la porta!!! Ajudaaaaa!!!!! Res. Esperem uns minuts per veure si apareix. Res. Anem a la següent porta. Tancada. Només ens queda la principal que evidentment també està tancada.

– Ajudaaaaa!!!!!
– Dormirem aquí mama?
– No, saltarem la valla.
– I les punxes?
– Anirem a la que no té punxes.
– També podem trucar als mossos.
– Ajudaaaaa!!!!!

Fa estona que els nens caminen. Els gran carretegem els dos patinets, la bici i la moto. Comença a pesar tot. Decidim anar a la porta sense punxes i ens creuem amb uns adolescents la mar de tranquils passant la tarda-vespre al parc. Són els que ens indiquen la sortida més convenient. Ens imagino sent els protagonistes de qualsevol llibre de l’Enid Blyton. Estem a punt de trobar-nos una cistella amb ous, bacon i la beguda aquella estranya que els reconfortava. En Harry segueix feliç com un gínjol, corrent amunt i avall, l’amo del parc. Nosaltres rollo romeria, amb el pare i la nena integrats al grup. Arribem. Els nens passen per un forat estret entre dues valles, en Harry també. La resta saltem i fem una mena de contraband amb joguines de dues rodes.

– Ens ha encantat aquesta aventura!!!

Qui ens havia de dir que un guàrdia tan soca ens regalaria tanta emoció.

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: