Atrapats

Hem dinat a casa amb uns amics. En acomiadar-nos ens hem adonat que no ens veurem fins l’any vinent. Com si faltessin tants dies…

Volíem fer un passeig abans de dinar però la pluja ens ha obligat a fer canvi de plans. Hem fet dos torns. Ara que són més grans quan fan les postres se’n van a l’habitació a jugar, i mentre ells juguen nosaltres dinem tranquil·lament amb en Harry, el galgo, quiet com una estàtua. Després de les notres postres i quan comencen a esberar-se decidim anar al parc, està a 10 minuts de casa. Hem agafat patinets, motos i bicis i cap al parc. Quan fa una estona que mirem els ànecs i les tortugues sona un xiulet. En Harry borda i el guàrdia ens diu que està a punt de tancar el parc. Anem cap a la porta que tenim més a prop. Tancada. Però si acaba de xiular! Anem a la següent. Tancada. Se’ns uneix un pare amb la seva filla, deu tenir 4 anys. Els nens comencen a cridar: Ajuda!!! Guàrdia, obre’ns la porta!!! Ajudaaaaa!!!!! Res. Esperem uns minuts per veure si apareix. Res. Anem a la següent porta. Tancada. Només ens queda la principal que evidentment també està tancada.

– Ajudaaaaa!!!!!
– Dormirem aquí mama?
– No, saltarem la valla.
– I les punxes?
– Anirem a la que no té punxes.
– També podem trucar als mossos.
– Ajudaaaaa!!!!!

Fa estona que els nens caminen. Els gran carretegem els dos patinets, la bici i la moto. Comença a pesar tot. Decidim anar a la porta sense punxes i ens creuem amb uns adolescents la mar de tranquils passant la tarda-vespre al parc. Són els que ens indiquen la sortida més convenient. Ens imagino sent els protagonistes de qualsevol llibre de l’Enid Blyton. Estem a punt de trobar-nos una cistella amb ous, bacon i la beguda aquella estranya que els reconfortava. En Harry segueix feliç com un gínjol, corrent amunt i avall, l’amo del parc. Nosaltres rollo romeria, amb el pare i la nena integrats al grup. Arribem. Els nens passen per un forat estret entre dues valles, en Harry també. La resta saltem i fem una mena de contraband amb joguines de dues rodes.

– Ens ha encantat aquesta aventura!!!

Qui ens havia de dir que un guàrdia tan soca ens regalaria tanta emoció.