Des que ha començat l’escola tenim de tant en tant la conversa del llapis:
– Com va amb els llapis fill?
– Molt bé!
– T’agrada?
– He millorat molt 🙂
– Què bé, me n’alegro. A veure si un dia m’ho ensenyes…
– Sí, un dia. Ja ho veuràs, fliparàs mama, és impressionant com escric!
I sí, fa un parell de dies vaig flipar, com ell diu, quan agafa un llibre dels que pots pintar a sobre, s’asseu a la cadira i s’està una bona estona repassant lletres. Ningú li ha dit que ho faci i sembla que s’ho passa bé. Em fixo i finalment ha après a agafar el llapis. Com ell havia vaticinat al·lucino amb la traça recentment desenvolupada.
Avui ha estat la repera. Els sento que fan un puzzle. Li van regalar a la nena pel seu aniversari. Quan el tinguin muntat el poden pintar. S’organitzen i em demanen que porti el puzzle acabat a la taula del menjador. I una hora més tard els dos segueixen pintant, decidint si el cabell de l’Elsa el deixen blanc o li posen una mica de groc. Conscient que acabem d’esgotar el cartutx d’una nova primera vegada em manifesto:
– És la primera vegada que esteu els dos pintant junts!
– Has vist que bé que pinta, mama? – Apunta la germana.
– Sí, és increïble. Com és que ho fas tan bé, així de cop i com si res?
– Mira, mira com agafo el llapis…
– És impressionant!
Ha tardat però ha arribat el gust pel pintar. Veurem si s’hi quedarà.
Els més guapos del món 