No cal que entris

De camí a l’escola em diu que no cal que entri amb ella a la classe:
– Et faig un petó i una abraçada a la porta però a fora.
– Per què?
– Perquè els meus amics entren sols. Només hi ha un nen que l’acompanyen i sempre plora.
– Però tu vas contenta, no?
– Sí…
– Saps que no cal que facis el mateix que la resta?

Silenci.

– Si està permès entrar sola i amb mi, tu pots triar el que prefereixis encara que no ho facin tots.
– Ja.
– T’ho dic perquè ho sàpigues. Però no entraré, tranquil·la.
– Molt bé mama!
– Si canvies d’opinió m’ho dius, que a mi m’encanta entrar amb tu.
– D’acord.

Pensava que això passaria quan anés a l’institut. Crec que llavors es quan ni tan sols volen que t’apropis a la porta principal. Ja arribarà.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: