Tan bon punt entrem a la piscina sentim que parlen castellà. Els nens diuen Són espanyols! Són espanyols!
Després d’una hora en remull sembla que ens coneixem de tota la vida. La nena té 9 anys. Estan aquí per la feina de la mare i el pare s’ha demanat una excedència. Són de Bilbo. Acaben d’arribar i s’estan tot un any.
Venen a casa a berenar. A aquestes alçades els nens no paren de riure. Els petits connecten ràpid però quan són si fa no fa d’allà mateix tot és més fàcil.
Decidim seguir junts una estona més.
Per arribar al restaurant del sopar els pares de la nena van en bici i ella ve al nostre cotxe. Un fart de riure. Es peten i nosaltres també. Aupa ai … més qualsevol rucada!!!
Intenten del dret i del revés que es quedi a dormir a casa. Ho hem posposat per més endavant. Ara cada dia s’aixequen amb la mateixa pregunta: Avui la Noa ve a dormir a casa?
La il·lusió i la persistència dels nens és inifinita. M’encanta.
Els més guapos del món 