Em truquen de la guarderia que el nen ha menjat poc, que li fa mal la panxa. Estic a cinc minuts. Quan entro per la porta diuen que no calia, que només truquen per informar-me. Això no és el que m’han dit la Shanon de recepció però no m’importa. Deu ser la primera vegada que recullo un nen de l’escola o la guarderia sense que em suposi un mal de cap. Quin gust! Quan entro per la porta embogeix. My mom! My mom!!! El veig estupendu. Està tan content! És increïble. Quan arribem a casa m’abraça.
– És el primer dia que estem tu i jo a casa.
– Sí fill. M’agrada molt. Et trobes bé?
– Sí!
Corre amunt i avall. Està millor que jo. Ens seiem abraçats al sofà.
– Ara sí que estic bé mama.
– Me n’alegro fill.
Viure sense horaris i obligacions que et lliguin de peus i mans és un privilegi immens.
Els més guapos del món 