Privilegis

Em truquen de la guarderia que el nen ha menjat poc, que li fa mal la panxa. Estic a cinc minuts. Quan entro per la porta diuen que no calia, que només truquen per informar-me. Això no és el que m’han dit la Shanon de recepció però no m’importa. Deu ser la primera vegada que recullo un nen de l’escola o la guarderia sense que em suposi un mal de cap. Quin gust! Quan entro per la porta embogeix. My mom! My mom!!! El veig estupendu. Està tan content! És increïble. Quan arribem a casa m’abraça.

– És el primer dia que estem tu i jo a casa.
– Sí fill. M’agrada molt. Et trobes bé?
– Sí!

Corre amunt i avall. Està millor que jo. Ens seiem abraçats al sofà.
– Ara sí que estic bé mama.
– Me n’alegro fill.

Viure sense horaris i obligacions que et lliguin de peus i mans és un privilegi immens.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: