Agafem la pilota de bàsquet, diuen que volen anar a la pista.
– Va mama, bota-la que te l’agafem!
És un passeig. La nena la sap botar. El nen està a anys llum d’aconseguir-ho. M’estic enfadant. Com pot ser tan maldestre?! Ni s’immuta.
– Va, vinga, si la botes tres cops seràs el primer triant on t’asseus per sopar.
Li és igual! M’exaspera. Intento no perdre la paciència. De fet jo no tinc ni idea d’un munt de coses que no m’interessen… Veu la pilota i gairebé s’espanta. Respiro molt. Decideixen que se la passen. Cop de pilota a la cara.
-Si no surt sang! Qui me la passa?
Me la mig passen.
Demà hi tornem.
Els més guapos del món 