Estem a Girona. És Nadal. Fins Sant Esteve aquí i cap d’Any cap a Madrid amb la resta de la família. Estic a la cuina i sento com ma mare li diu al nen Vols que anem a veure el Tió? De camí ella li pregunta T’agrada Girona? I ell comença el monòleg:
-Sí, m’agrada Girona. Estic molt bé a la teva casa perquè l’àvia és molt maca. Àvia, castigaràs a la mama?
Al nen li encanta que algú em pugui renyar. I jo em pregunto, d’on li ve aquesta fal·lera? Perquè tampoc és habitual que els castiguem, però ell sempre li diu Àvia, castigaràs a la mama? Ja li he dit, De moment ho estic fent tot bé i m’esforço per fer el que em toca. I sí, és veritat, ser un referent per ells implica més autoexigència. Com diu l’Spiderman, Un gran poder comporta una gran responsabilitat.
Els més guapos del món 