Càstigs, poders i responsabilitats

Estem a Girona. És Nadal. Fins Sant Esteve aquí i cap d’Any cap a Madrid amb la resta de la família. Estic a la cuina i sento com ma mare li diu al nen Vols que anem a veure el Tió? De camí ella li pregunta T’agrada Girona? I ell comença el monòleg:

-Sí, m’agrada Girona. Estic molt bé a la teva casa perquè l’àvia és molt maca. Àvia, castigaràs a la mama?

Al nen li encanta que algú em pugui renyar. I jo em pregunto, d’on li ve aquesta fal·lera? Perquè tampoc és habitual que els castiguem, però ell sempre li diu Àvia, castigaràs a la mama? Ja li he dit, De moment ho estic fent tot bé i m’esforço per fer el que em toca. I sí, és veritat, ser un referent per ells implica més autoexigència. Com diu l’Spiderman, Un gran poder comporta una gran responsabilitat.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: