Demà el nen fa 3 anys. Sembla increïble. T’avisen amb el típic Aprofita que el temps passa massa ràpid… I sí, passa massa ràpid. El veig tan gran! Em meravella que sigui aquella cosa petitona que estava a dins meu. Apuntava maneres, amb 8 setmanes deien que si estava d’11, i amenaçaven amb què rondaria els 4 quilos i mig.
Me’l miro i m’adono que tot i que ell insisteix en què és un bebè gran, està deixant de ser un bebè, és un nen petit que ocupa molt, es comunica de meravella, amb un sentit de l’humor inesgotable i moltes ganes d’aprendre, amb Per quès? infinits que gairebé sempre acabem amb dissenyadors responsables de què les coses siguin com són.
Encara tinc moltes edats per descobrir però aquesta em resulta especialment llaminera. És innocent, curiós i espavilat, amb la germana gran que li ensenya un munt de coses que ella no sabia quan en tenia 3 ni 4. Fan un tàndem fantàstic, la gran prudent, el petit desafiant, riallers i còmplices. Ara fan broma dient que el nen farà 1 any i que en realitat és un dofí manta marí. És el primer de la seva espècie, el primer dofí manta marí que demana un pastís de l’Olaf i de formatge per celebrar l’aniversari.
Per molts anys príncep!
El primer príncep dofí manta marí de la història.
Els més guapos del món 