El nen és una mica particular, no li agraden els globus. Possiblement és l’únic humà menor de 5 anys que no faria qualsevol cosa per tenir un tros de plàstic ple d’aire.
Allò típic d’entrar a un Viena i que un treballador somrient s’apropi amb dos globus. Es pensa que et fa la millor rebuda possible, no es pot ni imaginar que el nen començarà a bramar com un energumen Noooooo, globus noooooo!!!!! Noooooo!!!! Marxaaaa!!!! El noi no sap com reaccionar i el nen surt disparat en direcció contrària als globus gegants.
Resulta difícil mantenir la calma estant els quatre a la taula. Intentem que s’acostumi a l’existència dels globus, encara que no els toqui. La germana li va dient Veus, no passa res, no explota… I de cop Boooom!!!!!! Un globus ha explotat.
– Explota, explota, explota!!!
Seria genial que del no res aparegués la Raffaella Carrà rodejada de ballarins, descol·locarien al nen que està a punt d’entrar en col·lapse. Si tenim sort no explota cap més i la cosa es va calmant fins que arribem al cotxe. Compartir trajecte amb el globus és superior a les seves forces. Sovint el deixem al maleter, el globus. I quan entrem per la porta de casa comença amb la cantarella: M’agraden una mica els globus… Però em fan una mica de por. Me’l deixes tocar?
Ens fem il·lusions pensant que a la propera serà més senzill, però no, a la propera tornem a començar.
Els més guapos del món 
No és l’únic. El meu té pànic terrible a globus i petards… I són a tot arreu: restaurants, espectacles infantils, circs… un drama!