Comiats de pel·lícula

Estic de pseudoRodríguez, sola amb els nens. Els últims mesos estan sent època de Congressos i Trobades arreu del món. Això suposa que els tres anem fent, bastant bé però enyorats.

Aquesta setmana era impossible la conciliació i ha vingut l’àvia. Havíem acordat que avui es quedaven amb ella a casa, ni casal ni guarderia. He aprofitat per sortir més d’hora, tant com m’han deixat, després d’estar una bona estona jugant. Tan bon punt he dit Marxo. Qui em fa un petó??? Han vingut disparats. Petons i més petons. Abraçades infinites.

– T’estimem molt!
– I jo fills, us estimo molt. Passeu-vos-ho molt bé… i feu cas a l’àvia.
– Sí.
– I quan vens mama?
– Quan us aixequeu de la migdiada ja estic aquí. Adéu!
– Espera!!!

Estic esperant l’ascensor. Han vingut fins a la porta. M’envien petons, Mama t’estimo!!! Començo a fondre’m quan s’obre la porta. Apareix una veïna amb una maleta gegant.
– Us estimo. Fins després!
– Passa-t’ho molt bé mama!!!
– Et faré un dibuix amb un cor i coses maques!!!
– Fins després!

La noia segueix esperant.
– Espera mama! L’últim petó!
– Aquesta noia perdrà l’avió… Vinga, l’últim.

S’està tancant la porta. Segueixen enviant petons.
M’he fos.

– Són teus?
– Sí : )))
– Estàs entretinguda.
– Sí : )))
– I això que no marxes de viatge.
– : ))) Bon viatge!

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: