El nen s’ha graduat. Ja està. A partir de setembre els dos aniran a l’escola del grans. No farà ni un mes que ell tindrà 3 anys però farem com si fos gran. Tanquem una etapa. Tindrem dos nens petits, però nens. Intentarem gaudir al màxim l’època que sembla que coneixem. Diuen que això és més fácil que el que vindrà després. Ja veurem, mica en mica. Tot i que passa ràpid, massa ràpid. Fa 5 anys que m’ho diuen: Aprofita ara que passa ràpid. Quan veig nadons em sembla increïble que els meus hagin estat així de petits i indefensos. Silenciosos. Tan quiets.
Ara xisclen. Estan nerviosos perquè és la revetlla, s’apropa el Sant del nen. El regal, el seu cavall blanc. De joguina. La il·lusió pel que ha de passar. Aquesta capacitat que tenen de contagiar-te, de fer-te somriure i riure, per res i per tot. Passen ràpid aquests dies plàcids, quan només cal que estiguin sans, mengin, dormin més o menys i somriguin. Com si fos tan fàcil…
Cremarem el que sobra i ens quedarem amb l’escència. Bona revetlla!!!
Els més guapos del món 