A vegades és cansat fer de mare. Quan els diverteix ser entremaliats i posen a prova els teus límits conscientment, entregadíssims per treure’t de polleguera. De res serveixen els intents de persuasió.
Hi ha dies que no estàs a l’alçada, que fa molta pujada fer el que cal, quan i com cal, quan només vols tenir una rebequeria com si tinguessis 4 anys, cap compromís, cap responsabilitat: Estic farta, aquí us quedeu, li preneu el pèl a una altra! Ja els has dit del dret i del revés que és hora de dormir, se t’ha acabat la paciència i no és per menys.
– Hi havia una vegada una rateta que escombrava l’escaleta…
– I què és una escaleta?
– Una escala petita, fill. (…) I el gat la va mossegar!
– Per què el gat la mossega?
– Els gats mengen ratolins.
– I rates!
– Intenteu estar en silenci, tranquils, tanqueu els ulls i ens dormim.
Sembla que es relaxen. Ell m’abraça.
– Mama, no em bufis!
– Només respiro.
– Per què em bufes?
– Separa’t una mica i no ho notaràs.
Així fins a l’infinit. Suposo que a ell també se li passarà aquesta època de resistir-se al descans:
– No m’agrada dormir. No estic cansat. Veus que no tenia son, mama? Encara és de dia?
– No, ja és de nit.
– No! És de dia! Desperta mama, és de dia! No vull dormir. Per que tots els dies dormim? Tots els dies dormim, mengem, anem al cole… No m’agrada!
Avui m’he guanyat el cel. He aguantat com una campiona. He pensat que el temps passa molt ràpid i d’aquí poc ja no voldran compartir aquestes estones. S’han relaxat i finalment he triomfat. Esgotada i vencedora.
Els més guapos del món 
és dificil aguantar! Pero si és veritat que aquests primers anys passen tan rapid que fer un esforç per aguantar val la pena