Som diferents

Entro al lavabo i me la trobo mirant-se al mirall.
– Què fas?
– Res.
– Renta’t les mans que el sopar està a taula.

Arriba a la cuina amb un nou pentinat. Alabem la traça que té. Somriu satisfeta i agafa la forquilla. El nen està acabant i ella mira el seu reflex al vidre de la terrassa.
– Vinga, menja.
– M’estic mirant.
– Molt bé, doncs mira’t però menja.

Torna a estar embadalida contemplant-se.
– Saps què li passa a la gent que es mira tant al mirall?
– No.
– Que es tornen tontos. S’estan mirant i no veuen res més que ells mateixos. No s’adonen del que passa al seu voltant i es tornen tontos.
– Però només em miro el pentinat!
– I jo només t’explico el que els passa als que es miren a totes hores.

Crec que no l’he convençut. Reconec que exagero però em posa nerviosa aquesta fascinació pels miralls. Haig d’aprendre a contenir-me i a acceptar que som diferents. Ella és presumida i és una nena, no pel gènere sinó per l’edat. Jo sóc mare, poc presumida, i amb prou feines tinc temps per veure com vaig.

Anuncis

3 comments

  1. jo também en tinc una que es mira i remira…i una altra que necessita combinar tot el que es posa….i jo em pregunto de qui ho hauran tret tot aixo..

  2. Hola! nosaltres hem intentat compensar aquesta tendència, per exemple, amb aquest llibre
    http://www.kalandraka.com/ca/collecions/nom-de-colleccio/detall-de-llibre/ver/rosa-caramel/
    de moment l’èxit ha estat…efímer :S

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: