No em vull ni imaginar el nivell d’estrès dels Reis d’Orient o de Santa Claus. Sens dubte el més afortunat és el Tió que es planta a casa, l’atipes a mandarines i com no li pots fer encàrrecs, tothom està content independentment del que acabi cagant. Però els dels camells i el dels rens… què vols que et digui. Confio que en algun moment puguin desconnectar, sinó em temo que els explotarà el cervell abans d’estrenar el Nadal.
Ja se sap que les televisions aprofiten per omplir els canals infantils de publicitat pensada per les peticions dels més petits però els meus nens demanen com si no hi hagués un demà. La nena obre la veda amb Em demanaré això, mira mama, em demanaré això… següent anunci, Em demanaré això, i això, això també, mira, em demanaré això… A aquestes alçades el nen ja té clar què vol la germana i què vol ell, Mira mama, d’nanaré això, noi això i ella això, d’nanaré això, els dos això, i això… un loop infinit, fan línia i bingo, ho volen tot, absolutament TOT. Ja els hem explicat que ells demanin que els Reis ja decidiran, que han de repartir entre tots els nens, que a veure a on ficarem tots els regals, que si els porten la meitat del que demanen haurem de marxar de casa, i mentre estic amb la cantarella torno a sentir D’nanaré això!!! I això!!! El nen ha agafat el catàleg de joguines que hi ha per casa.
Tinc curiositat per veure com s’ho fan els patges per fer una bona tria i que tothom acabi satisfet.
Els més guapos del món 
llegir això m’ha recordat el que sento a casa. La petita encara passa de tot, pero la gran….ja ha fet la llista dels reis 2015…i 2016!!! sort que li hem dit (a més de l’explicació que feies tu i que deuen sentir tots els nens avui en dia) que ha de fer la carta retallant el que vol o dibuixant la joguina…i aixi, només va “el que capiga” i caben menys coses que amb paraules 🙂
Està molt bé això de la limitació d’espai, és com la llista de la compra 😉