Fa molts anys, el millor professor que vaig tenir a la facultat ens va explicar la seva teoria sobre l’amor i les mitges taronges:
De veritat us creieu que existeix la vostra mitja taronja? Que heu tingut la sort de trobar-la al mateix planeta a on vosaltres viviu? I no només això, sinó que viviu al mateix continent! Heu estat tan afortunats que esteu al mateix planeta, continent i país? I resulta que a sobre viviu a la mateixa ciutat i esteu fets l’un per l’altre? I va acabar sentenciant: Sou uns ingenus… Això no s’ho creu ningú!
La teoria sempre m’ha fet pensar. Quan m’he enamorat m’he plantejat si trobar-nos havia estat tan fàcil com deia el professor Lafuente o el fet que hagués hagut alguna dificultat legitimava una mica més els meus sentiments.
Avui és l’aniversari de qui fa gairebé 9 anys que exerceix de la meva mitja taronja. No sé si som mig pomel·lo i mitja llimona que lliguem prou bé com per compartir les nostres vides. El que tinc clar és que és qui em fa feliç, a qui vull fer feliç i qui dóna sentit als meus dies. La peça imprescindible perquè Els Més Guapos del Món existeixin.
Després d’anys he arribat a la conclusió que tant se val com ens vàrem acabar trobant, l’important és que va passar i ho hem sabut aprofitar. Esperem que la saviesa ens acompanyi per cuidar el nostre tresor i no ens espremem abans d’hora.
jo vaig anar fins l’altre punta del mon per trobar-la…sera que compleix els requisits del teu profe? 🙂
Crec que sí 🙂 Felicitats!!!