Quan fa 6 mesos vaig començar a córrer la nena em va preguntar per què ho feia.
– Necessito moure el cos, estic tot el dia asseguda.
– Però abans també estaves quieta.
– Sí, però ara estic fent un programa amb corredors i m’he adonat que estic massa quieta.
– I guanyaràs copes?
– No filla, no faig curses, surto sola a córrer.
– T’avorreixes?
– No, m’agrada.
– I mai guanyaràs copes?
– Crec que no. La meva feina no és córrer. Corro per sentir-me millor i passar-m’ho bé.
– …
– Saps què? L’important és participar i gaudir-ne, no cal guanyar.
Avui hem anat tots a la Cursa de la Dona. Quan ens hem retrobat després d’1 hora m’ha preguntat:
– Estàs contenta mama? T’ho has passat bé?
– Síííí, m’ho he passat bé i ho he fet molt millor del que em pensava que ho faria. Estic molt contenta!
Que no em pregunti per la copa és la millor copa que podria haver guanyat.
Els més guapos del món 