La nena fa 15 minuts de piano. El nen i jo esperem al vestíbul. Normalment ell puja i baixa escales, canta, balla i para poc quiet. Avui ens hem assegut a un parell de butaques que tenen més anys que jo. Grans i còmodes. Després de fer-me la punyeta dient-me Tu aquí no, jo sí…, seiem de costat. Ens mirem. Mama, cookie, siplau. Somriu. Està content. Canta. No sé el què, tot el dia canta.
– Estàs bé?
– Sí.
– Has tingut un bon dia?
– Sí.
– I això?
– Pupa.
– Has caigut?
– Sí.
– Al parc?
– No, classe.
– Tot sol?
– No, Lucas.
– Heu xocat?
– Sí. Plorat.
Crec que és la primera vegada que hem parlat tanta estona. Tranquils. Se’l veia satisfet, content d’explicar les seves coses. Es fa gran. Hem trobat un oasi per connectar. El cuidaré.
Els més guapos del món 