A un dels últims macrodinars familiars vaig al·lucinar amb la capacitat manipuladora de la filla d’una cosina. Vaig pensar que era un do natural, però amb el temps i l’experiència estic veient que les criatures aprenen dels grans.
(1) Exterior. Parc. Moment foto. Ell no mira a càmera i ella li diu:
– Mira! La Peppa Pig està al telèfon!
(2) Interior. Menjador. Asseguts a taula. Ell no s’acaba el berenar.
– Vols anar al parc?
– Sí
– Corre! Acaba’t el plàtan i anem al tobogan!!!
Els petits són esponges. Ho aprenen tot. El que és bo i el que no ho és tant. I els grans tenim molt poder. Tu el dius No criiiiidis… I ells segueixen xisclant a la mínima, però quan algú ho fa i els molesta, repeteixen el teu No s’ha de cridar, t’entenc millor si parles sense cridar…. A vegades m’espanta reconèixer-me en les seves paraules.
Està clar que tot gran poder comporta una gran responsabilitat.
Els més guapos del món 