El cap de setmana hem estat fora. L’hotel era fantàstic. L’habitació era perfecta: espaiosa, gran, maca, lluminosa i ben distribuïda. A una banda estava el nostre llit i al davant el sofà llit, obert i fet.
Tan bon punt entrem, els nens diuen que els agrada.
– Nosaltres podem dormir aquí?
– I tant!!!
Passen les hores. L’emoció es respira. Riuen tota l’estona. Estan contents. Xisclen!
– No crideu tant que és tard…
– És que estem molt contents!!!
Nosaltres estem que no ens ho acabem de creure. És la primera vegada que dormen els dos a un llit de grans. Es fan grans.
– T’agrada dormir amb mi?
– Sí
– Estàs content?
– Sííí
S’amaguen sota els llençols. Els sentim xiuxiuejar. Riuen. Són divertits. Estan exitadíssims.
– Bona nit
– Bona nit
Tanquem el llum. Silenci.
– Por
– No, no fa por. Estem junts!
– Noi por
Silenci.
Sentim unes passes…
– Mama, por.
I puja al llit.
– Jo no vull estar sola!
Silenci.
I més passes.
Els quatre estem al llit. Riem. Dormim, apretats però dormim.
Els més guapos del món 