Molt farsant

Després del moment xíndria… el moment migdiada.

Repartim tasques. Em toca el nen. La nena diu que vol dormir al sofà. Ell s’acaba el biberó amb els ulls a mitja persiana. Fa pinta que serà fàcil. L’estiro al seu llit i em diu: Mà. Li dóno la mà. L’estreny fort. Li canvia la respiració. Estic sortint de l’habitació quan de sobte fa un estirabot i crida: Mamaaaaaa!!!! No entenc què ha passat. El ulls com taronges.

– Mama allà! Llit no, allà!
– És hora de dormir, tranquil. Li faig un petó alhora que tinc una idea brillant. Agafo un coixí i m’estiro al costat del bressol. -Tinc molta son, dormim-. 

No tinc son però trobo que s’està prou bé al terra. Passo la mà entre els barrots perquè l’agafi. Li ha fet de tot menys agafar-la. S’ha posat dret, s’ha agafat a la barana i ha saltat a sobre la mà. Quan feia dos minuts que suportava la tortura he pensat que millor seguir fent-me la dormida. Segur que es cansa. Juas. Mamaaaaaa! Mammmaaaa?????! Mammaaaaa aquí! Torna a saltar a sobre la mà. S’asseu. Estira el fil del nino que penja del llit. Sona Over the rainbow. És un paio ocurrent. Mamaaaa?  Oggggaaaaa? Està clar que la mama dorm profundament. Calla. Remena.

Em temo el pitjor. Passa el pitjor. Agafa uns cd’s que pengen del llit. Balbuceja no sé què i comença a tirar-me els cd’s. Té poca punteria. Torna a trepitjar-me la mà. Salta. Salta més fort. Supersalta. Ric per no plorar, però ric. No s’adona que ric. Segueix buscant objectes que em puguin despertar. Hi ha un munt de tresors al moble que està als peus del llit. Somriu. Ha trobat alguna cosa que li ofereix possibilitats. S’apropa. El sento a sobre meu. Apunta… tira… El robot de pelutx ha tocat el meu coixí. Riu. Mamaa!!!!!! Crec que puc aguantar una mica més. Deu estar rebentat. Caurà rodó d’aquí res. Bebè. Ha agafat el nino lleig. Fa un parell de dies que dorm amb ell. Aquest no és de pelutx. Ric. Un riure nerviós. Mammma? Preparats? Llestos? Dispara! Directe al cap. Tocada i enfonsada. M’aixeco com si res.

– Au, anem a dormir.
L’agafo i me’l duc al meu llit. Trenta minuts més tard ronca profundament.

M’ho he guanyat a pols. Que s’adormi i que em faci mal la mà.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

A %d bloguers els agrada això: