Quan plou i vas caminant a l’escola és fàcil pensar que fa un dia de merda. Ens hem mullat tant que la nena no s’ha cregut el meu Tranquil·la que això s’eixugarà. Mentre obrien la porta de la guarderia amb el nen a un braç i el cotxet a l’altre m’ha calat els mitjons, texans de genoll en avall i espatlles. Arribar a la feina tardant el doble i amb la meitat de visibilitat no ha fet que la sensació de xopa desapareixés.
Petits detalls d’un dilluns que no facilita l’inici de setmana. Tonteries.
Quina sort poder dur els fills a l’escola, que la nena aprengui a dur paraigües, que el nen miri al cel i digui Aigua, que ens comuniquem, que estem vius, sans, sent conscient que cada dia és un regal i a sobre un regal que m’agrada i molt.
Els més guapos del món 