Quan plou

Quan plou i vas caminant a l’escola és fàcil pensar que fa un dia de merda. Ens hem mullat tant que  la nena no s’ha cregut el meu Tranquil·la que això s’eixugarà. Mentre obrien la porta de la guarderia amb el nen a un braç i el cotxet a l’altre m’ha calat els mitjons, texans de genoll en avall i espatlles. Arribar a la feina tardant el doble i amb la meitat de visibilitat no ha fet que la sensació de xopa desapareixés.

Petits detalls d’un dilluns que no facilita l’inici de setmana. Tonteries.

Quina sort poder dur els fills a l’escola, que la nena aprengui a dur paraigües, que el nen miri al cel i digui Aigua, que ens comuniquem, que estem vius, sans, sent conscient que cada dia és un regal i a sobre un regal que m’agrada i molt.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: