Tresors

Cada dia el mateix ritual. Arribem a casa, buïdo les motxilles, trec la bata de la nena, l’espolso i comença la cantarella: tic, toc, pling, plong, pof! Un munt de tresors escampats pel terra: pedres, pedretes, pedrotes, anelles, un fil… Com pot ser que arreplegui tantes porqueries l’estona del pati? Sé que és una pràctica habitual i tinc constància que jo ho feia. La mare sempre em recorda que pujant per l’ascensor em preguntava:
– Què duus a la mà?
– Res…
– Segur?
– És una pedra del parc. M’agrada. La vull per casa.

Ara intento buidar la bata quan la nena no està present, arreplego les rampoïnes i directes cap a les escombreries. Sí, sóc dolenta.

Avui mentre feia el ritual he recordat el que va passar ara fa un any, més o menys. El nen encara no anava a la guarderia.

La nena entra per la porta de casa corrent i cridant:
– T’he dut un regal! Mira, tinc un regal per a tu!!!
És pel germà. Fica la mà a la butxaca i treu una pedra petita, grisa.
– És per a tu. Mira que maca, és petita i suau, com tu.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: