De Rodríguez

Avui ha passat el que havia de passar, el ritual de les nits de Rodríguez. Moments d’activitat nocturna en els que em pregunto per què no busco una feina on hagi de viatjar.

Mitjanit. Concentrada davant l’ordinador. La nena es desperta:
– Mama, vull dormir amb tu.
Tanco el portàtil i me la duc al llit. Respira profundament a sobre meu, ni en Harry Houdini podria escapar de tanta proximitat.
Sento al nen. Les 3h de la matinada. Comprovo que el llit d’ella està llest per retornar-la. La duc ràpid abans que el Mama bibi!!! desperti als veïns. Ell prèn la llet, està prou endormiscat com per tornar-lo al bressol.

La nena:
– Mamaaaaaaa…
– Vine a l’habitació…
Ella s’instal·la. Ell escura el biberó. Ronca. Tan bon punt el tapo amb la seva vànova:
– Mamaaaaaaa…
Els tres al meu llit. Ronquen profundament. M’he desvetllat. Ulls com taronges. Són les 4.40h. Em plantejo aixecar-me. Però no.

Sona el despertador. Dormim. Quan em desperto falta mitja hora per entrar a l’escola.

En moments com aquests dedico molts pensaments a les mastresses de casa de famílies nombroses i pare viatjant del segle passat.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: