Sempre em passa el mateix, tinc el mòbil, la càmara i el portàtil plens de fotos, tan plens que no puc fer-ne. L’única opció viable és a través de whatsapp o twitter. Cutre, ho sé, però mai trobo el moment per buidar memòries. Em supera. És fàcil i ràpid però m’agrada tan poc que pagaria perquè algú m’ho fés.
Es busca buidador/a de memòries per poder seguir fent fotos.
Avui és el dia. O passo imatges i vídeos al disc dur o no podrem retenir cap instant. Perquè desenganyem-nos, el cervell el tinc tan petat que barrejo records, moments i sensacions. Ha començat el meu compte enrere. Tinc menys de 12 hores per fer traspassos. Sinó oblidem-nos del llibre de fotos de les vacances de Setmana Santa. Evidentment, aquest és un altre d’aquells eterns propòsits que no sempre arriben a bon port: imprimir fotos. I el súmmum: fer àlbums.
La gent comença l’any pensant que farà esport, aprendrà anglès… i jo sóc reincident amb l’intent d’organitzar records.
Els més guapos del món 