El 7 d’abril és l’últim dia. S’acaba el termini per preinscriure’s a les activitats d’estiu que organitza l’Agència Catalana de la Joventut del Departament de Benestar Social i Família de la Generalitat de Catalunya. Els meus encara no hi poden participar però he estat bastantes hores navegant per la web. Em fan molta enveja. I de tant en tant em pregunto per què a la meva època només hi havia camps de treball. Teatre, Cinema, Música i Anglès/Multiesportives haguessin estat les meves tries. M’ho remiro i penso que aquests nens no saben la sort que tenen. O pot ser sí, els que tenim una edat ja els hem reexplicat que Quan la mama era petita només anaves a un restaurant els dies que eren molt i molt especials, que teníem menys roba perquè tampoc hi havia tantes botigues, que els de la meva generació vàrem pujar a un avió per primera vegada al viatge de vuitè o que només feien dibuixos per nens els caps de setmana abans de la pel·lícula de la tarda.
Tot són èpoques i les coses van con van. Ara fan un sorteig i als 90 n’hi havia prou amb dormir poc i ser dels primers en arribar a fer cua. Està clar que tot no es pot tenir.
Els més guapos del món 