Els nens han notat el canvi horari. Em costa entendre que 60 minuts puguin modificar conductes, però ha passat.
El primer matí amb la nova hora el nen s’ha despertat com sempre, a les 7am. Les 7 velles, les 8 noves. Per què no diem senzillament l’hora que veiem i ja està?
Però Oh, miracle! ha percebut que alguna cosa era diferent i per sentir-se segur ha decidit enganxar-se a mi com un koala. Hem estat una hora abraçats, estirats al sofà, li he fet manyagues, he recordat quan pesava 1/4 part del que és ara, li donava el pit i feiem junts la migdiada. Està tan gran i segueix sent tan petit! I li pesa tant el cap!
En moments com aquest em pregunto si d’aquí a uns anys es deixarà abraçar. Serà el típic que dirà Mama, quan estiguin els meus amics no et facis la simpàtica, o No cal que em petonegis fora de casa?
La nena, que també ens repetirà una cantarella similar, ha fet marca personal de migdiades. 4 hores! La de coses que pots fer en 240 minuts, sobretot si els nens s’haguessin sincronitzat.
Esperarem el proper canvi d’hora, a veure si tenim una mica més de sort.
Els més guapos del món 