Els nens han dormit tres nits seguides d’una tirada. Hem flipat.
Al principi dubtes si ha passat o ho has somiat l’estona que has tancat els ulls.
Quan el miracle es repeteix notes que estàs de més bon humor, hem dormit de veritat, els quatre tenim lleganyes.
El tercer dia et fiques al llit amb por, vols creure que pot tornar a passar però no hi confies massa. Per què hauríem de seguir en bona ratxa? Què ha sopat el nen que només es deperta a mitjanit demanant un biberó i el satisfà fins que sona el despertador? Ha canviat la pressió atmosfèrica? Els llençols són d’un color extravagant? Algú els hipnotitza?
Supero el temor inicial i respiro profundament. Em repeteixo que no he de preocupar-me pel que pugui passar en les properes hores. Tranquil·litat, la ment en blanc, tanco els ulls i que sigui el que Déu vulgui…
I Déu ha volgut que descansem per tercer dia consecutiu!!! Estic espitosa. Intento recordar com vivia quan ningú interrompia el meu son. No fa pas tant però la intensitat nocturna esgota tant que apostaria que han passat dos lustres.
L’expenedor de nits plàcides s’ha esfumat.
Tres nits. Només tres.
Els més guapos del món 
quina sort, quoin luxe, quina enveja! Tres nits seguides!!!
Jajajajajaja… Quanta falta de son hi ha pel món 😉