He llegit que cada minut neixen 300 nens al món. Fa 4 anys quan faltaven 3 minuts per les 3, 300 pares i mares entre els que em compto, vàrem viure un dels moments més especials de la nostra existència.
És tan cursi com el munt de cursilades que altres progenitors m’havien dit abans explicant el naixement dels seus fills. T’ho diuen i penses que sí, que ja deu ser maco, però que necessiten potenciar aquells records perquè fa massa temps que no dormen i estan esgotats.
Però no, m’ho miri com m’ho miri, dubto que pugui fer quelcom millor que haver tingut els meus fills. El naixement de la nena va ser el primer d’aquests dos instants tan fora de sèrie. Tenir-la als teus braços, veure-la, tocar-la després d’esperar-la tantes setmanes, veient com creixia a dins de la panxa, estimant-la cada dia més.
Estic tan cansada i tinc tanta son com els predecessors als que se’ls il·luminaven els ulls pensant en la data, el punt de partida per celebrar aniversaris, per gaudir veient que es fan grans, que cada dia són més ells i menys teus, que la vida fa la seva.
I que duri.
Imatge d’Isaiah K. Stephens.
Els més guapos del món 