Saltirons

Ho recordo com si fos ahir:
– No saltis.
– Per què?
– Perquè quan es camina no se salta.

Sempre el mateix. Jo saltava, la mare que no, el meu per què, resposta poc satisfactòria i a caminar caminant. No m’agradava, per això la nena, si vol, camina fent saltironets. M’encanta. Encara ara em pregunto quin mal hi ha en fer gambades impulsant-se i estar mil·lèssimes de segon suspesa en l’aire.

Si no saltes quan ets una nena quan ho faràs? Sent adulta? Doncs sí. De camí a l’escola la nena saltironeja, em dóna la mà i em diu: Mama saltem?
Sóc feliç. M’importa un rave si ens veuen, ens miren o pensen que cal caminar caminant. Nosaltres saltironegem.

Anuncis

One comment

  1. Marta

    M’encanta! Nosaltres també saltironegem. Ens fa estar contentes i comencem el matí amb alegria.
    Esper poder-ho fer moooolts anys!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: