Caçadors de talents, us aviso, el nen té un do, un talent innat. El veig jugant en equip, esports de contacte. No té domini de la pilota però és tan cuentista que els clubs se’l rifaran.
Es posa en situació, cara d’ofès, cara d’això no m’agrada, cara de m’ha dolgut… i directe al terra. Fa unes piscines que deixen bocabadat. Impressiona la professionalitat amb la que es tira, com si fos la fi del món. Només li importa una caiguda digna, amb estil. Té classe el tiu.
D’aquí poc començarem a practicar amb pilotes de futbol, bàsquet i handbol. Més tard ampliarem el ventall. Si és capaç de fer el teatre que fa quan li dius que no, quan l’encolònies, quan intentes pentinar-li els quatre pèls que té; si pot cridar i plorar amb llàgrimes incloses quan no vol que li canviïs el bolquer, quan s’acaba la llet del biberó abans del que esperava; si és capaç de fer tot això quan a sobre mostrem el desinterès més absolut per les seves performances, no em vull ni imaginar el que seria capaç de fer si tingués el reconeixement dels seus companys.
Els més guapos del món 