Els cosins s’estimen. Es veuen poc però quan es retroben s’abracen. T’estimo, criden. M’encanta veure’ls.
Aquests dies estan fent un intensiu. Viure lluny no facilita la familiaritat però a ells els és igual. Saben que són cosins, senten que són família, és difícil d’explicar però es nota. Funcionen com els amics de veritat, quan estan junts és com si no hagués passat el temps.
Els grans estem esgotats amb tanta intensitat, tantes emocions, tan poques migdiades i unes jornades tan infinites.
Caldria prescriure vacances pels pares després de les vacances nadalenques.
Els més guapos del món 