La nena ha fet el seu primer concert de Nadal.
Han passat 6 hores i encara tinc un somriure de tonta que no se’m treu de la cara.
Podria relatar els detalls però resumint: EMOCIÓ. Un no sé què que t’omple, com quan el teu equip de futbol fa un gol o un llibre et remou per dins. No és res de l’altre món, una bona centrada que acaba en gol, una història que t’arriba i uns nens d’alt de l’escenari, intentant afinar nadales, plens d’il·lusió, contents i satisfets. Què més es pot demanar?
Els més guapos del món 
Que dé otro pronto!!!! ;-), yo todavía no me he recuperado tampoco de los dos de esta semana, el de ayer , además fue muy emocionante con ancianos,..es curioso cómo volvemos a ser niños…