S’han instal·lat a casa. Noto la seva mirada. Tan bon punt entro per la porta el senyor refetot, els avis del camell al rebedor i des de la xemeneia el tronc amb barretina.
El tió té posició preferent, que es noti que és el que més m’agrada. Envoltat de llums i espelmes ens mira fixament. S’assabenta de tot, si mengem, si deixem les sabates a on toca, si saltem al sofà, si fan cas o perdem els nervis abans d’hora.
Tenim tan present que els últims dies de l’any són decisius perquè els dispensadors de regals nadalencs siguin esplèndids o penalitzin el nostre comportament, que em sento vigilada. Quan era petita me’ls imaginava observant i avaluant darrera les parets, ara estan arreu. Amb tanta pressió és impossible. Aquestes condicions no permeten fer bé de mare, ni de parella i ni tan sols pots ser bona persona. Per favor, deixem de dir als nostres fills que ELLS ho veuen tot, que ELLS ho saben tot, perquè com filin prim tocarà carbó a més d’un progenitor.
Tió d’Ilustation.
Els més guapos del món 