L’Orelletes ha estat a casa el cap de setmana. Hem estat bé. Gràcies Escola per tenir un nino tan maco. Ha fet companyia i no ha molestat. Quin gust quan la gent té sentit comú. No ho dic pel nino sinó pels mestres, els que han decidit que el pelutx estarà cada cap de setmana a una família dels alumnes de P3 i ja. Ve, està i torna. Ni fotos, ni activitats extraordinàries, ni receptes especials per ninos, res, només la il·lusió de què ens ha tocat.
Així dóna gust. És cert que al principi vaig notar pressió sabent que dilluns la nena ha d’explicar com ha estat amb l’Orelletes. Suposo que dirà què han fet, com l’ha cuidat i tal i tal. Quan això passa un cap de setmana que estàs de Rodríguez i fa un fred que pela, fa una mica de ràbia perquè penses que l’experiència hagués lluït més amb unes altres circumstàncies, però desenganyem-nos, no som tan molons, som bastant estàndards: compres, parc, sofà, migdiada, jugar, pintar, alguna enganxada, bany amb manicura i pedicura inclosa, amics i poca cosa més.
Encantada Orelletes i fins a la propera.
Els més guapos del món 