Ja ho diuen que pels fills ets capaç de fer coses que mai t’haguessis imaginat. Quan són molt petits te n’adones que els estimes més del que creies que podries estimar a algú i darrerament tinc diverses mostres d’amor incondicional.
Fa més d’un mes que la nena va veure “Sonrisas y Lágrimas” al teatre. Vàrem dubtar si la duïem. 60€ fan reflexionar a qualsevol. Mai ha mirat més de trenta minuts una pel·lícula, ni de grans ni de petits, i el dia que va anar al cinema va dormir-se. L’espectacle va durar tres hores, mitja part inclosa. No va parpellejar. Va sortir tan impressionada que amb prou feines parlava. Hem de reconèixer que els 60€ han estat una molt bona inversió.
Però la inversió té una cara i una creu. La creu és haver vist “The sound of music” tres vegades, de moment. Estic convençuda que la veuré uns quants múltiples de tres més. Mai m’ha agradat aquesta pel·lícula. Ho sé, sou molts als que us agrada, us sabeu les cançons, us porta bons records… però si no fos pel que estimo a la nena no li hauria dedicat ni dos minuts. Estic fins als nassos de la Julie Andrews, dels nens i dels vestits horrorosos que duen. No m’agraden els musicals. Estic farta de la coreografia de l'”Auf Wiedersehen, Adieu” que vàrem veure un cop al teatre i més de cinquanta al youtube. Hi penso en fred i no ho entenc. M’ho miro amb ella i somric. I sí, faig de Marta i Gretl al mig del menjador, pujo i baixo quan em toca dir el “cucú”.
NOTA MENTAL 1: No hem de veure musicals que puguin agradar a la nena. Recordem que les conseqüències poden ser molt pitjor que pagar 60€ per cap.
NOTA MENTAL 2: Oblida-te’n de la nota mental 1, no servirà per res. Aquest és el primer d’una llarga llista de musicals que acabarem pagant, veient i remirant.
NOTA MENTAL 3: Deu ser possible bloquejar els vídeos de youtube amb fragments de musicals?
Els més guapos del món 