Hi ha dies més difícils que altres. No saps exactament per què o potser sí, complicacions a la feina, una mala notícia, algú que t’estimes té problemes… i no tens ganes d’estar de bon humor. Et costa somriure. Estàs capficada, pensativa, poc comunicativa. Si poguessis et quedaries sola a casa, manta i sofà, llibre, ràdio o sèries, sense telèfon ni xarxes socials. Però la teoria i la pràctica no tenen res a veure.
Els nens estan contents, com si res, aliens als teus mals de cap. Encara que ho intentis no pots no somriure’ls. Tot els fa gràcia. Un riu i l’altre s’enganxa. Te’ls mires i penses “A la punyeta la meva mala lluna!”. Són l’antídot perfecte.
Imatge de happy pills