Primogènits

Una obvietat, el primer fill és el primer.

Tenir fills és increïble però les primeres vegades són molt especials. Amb el primer vius a un núvol amb una barreja d’il·lusió, son, felicitat i esgotament. Tot és nou, tot és per ell, els petons, les abraçades, els somriures, les carícies, el temps, l’atenció… TOT fins que arriba el segon.

A partir d’aquest moment el primogènit és destronat, ara tot és compartir, costa entendre que el temps, l’atenció, potser també el petons i les abraçades es redueixin tot i que l’amor es multipliqui. Deixa de ser l’ÚNIC per ser el gran, el que s’ha de portar bé, el que nota com les mirades dels desconeguts són pel nou, el tendre, el suau, el que prèn el pit i està molt enganxat a la mare, el que no sap fer res però molesta massa, el que s’estima però li sobra.

Per sort aquesta creu també té una cara.

Anuncis

2 comments

  1. La otra

    No tan obvi!!! A vegades el primer i el segón arriven junts 😉

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: