Fa uns dies un amic em deia que quan els fills són petits els problemes són petits. Quan són grans els problemes són grans.
Li vaig dir que sí però després de pensar-hi em sembla que, llevat que siguin minúcies, els problemes dels fills sempre t’encongeixen el cor, la caixa toràcica t’estreny, la sang batega amb força a les temples i et falta aire.
Per sort som adults i gestionem els símptomes de la por, la por pel patiment dels fills. Prefereixes que t’obrin en canal abans que els passi res a ells. Sona molt tarantinià però l’essència és aquesta.
Imatge de Freddy Higa
Els més guapos del món 