Quan no vols tenir prejudicis i et diuen que “És un nen molt nen” penses que són tontos. Bé, jo ho pensava. Sí, ara sóc tonta. Dic que “Tinc una nena molt nena i un nen molt nen”.
Caldria tenir 200 fills i 200 filles per començar a tenir una mostra prou representativa de cadascun dels perfils. Les meves conclusions són bastant menys riguroses:
– A la nena li agrada el rosa, vol nines amb el cabell llarg, ella vol el cabell llarguíííííííssim i dur vestits amb vol, és delicada, li agrada explicar-te el que li passa o com a mínim fer-ho a pilota passada, és protectora, prudent… estereotips, però ara aquests són els estereotips propis del sexe femení.
– El nen encara no sabem gaire què és el que pensa, no parla, amb prou feines controla la seva psicomotricitat, però ja hem observat i hem conclòs que la força és una de les seves eines més recurrents i utilitzades, i a més li funciona. Imprudent, toca tot el que no hauria de tocar. Fa “brum brum” movent els cotxes endavant i endarrere. No es capfica, si alguna cosa li incomoda pots oferir-li una galeta i se li passen tots els mals. És un viva la vida. Tot és senzill. Més estereotips, un nen molt nen.
Per sort hi ha nenes imprudents, nens delicats, tot es barreja i tot es confon.
Es confirma? Sóc tonta?
Els més guapos del món 
Doncs jo tinc una nena nena i una nena nen. La primera és igual que la teva. La segona és més petita però és tot força, cops, correr amunt i avall. Si la renyes et mira a la cara i et pregunta “Molt bé?”.
No sé si ets tonta, però jo crec q tens raó, tens una nena molt nena i un nen molt nen…
Gràcies! Per donar-me la raó i dubtar si sóc tonta 🙂
Doncs jo tinc una nena nena, una nena nen i un nen nen….ja ja ja. Definitivament no ets tonta, és el que hi ha….