Animals? No, nens

Animals? No, nens

He llegit a Perricatessen que a mitjans del segle passat existia una escola per a passejadors de gossos, la Jim Buck’s School for Dogs. El seu creador, en James A. Farrell, va convertir en professió el fet de passejar gossos.
No vull passejar gossos. Sobretot a nivell particular. Traduït, a casa no entra cap d’animal.
El nen comença a somriure i a emetre sons guturals quan veu gossos. La nena s’enganxa als aparadors de les botigues que tenen cadells. Amics i tietes han comentat més d’una i de dues vegades que havien pensat que potser podrien regalar un gosset o un gatet als nens. Després del meu NO rotund ho intenten amb tortugues i peixos. Jo inamobible.
Si volguéssim animals els tindríem. Sempre es pot canviar d’opinió però de moment ja tenim prou feina i responsabilitat amb els nens. No vull tenir més mal de caps logístics quan sigui l’hora de marxar un cap de setmana o de vacances. I què fa la bèstia tot el dia sola a casa? A qui li tocarà fer de Jim Buck no professional?

Animals? No, gràcies. Amb els fills estic més que servida.

Imatge de Perricatessen

Anuncis

2 comments

  1. Si vols et deixem un día el nostre “Cosmos”, cadellet de 4 mesos. 😉

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: