M’agraden els nens, sobretot els meus. Els desconeguts els tolero cinc minuts. Els fills d’amics i parents estan bé per un parell de dies.
Amb aquests precedents i tenint en compte els comentaris més habituals dels pares, em pregunto: Per què tenim fills? Per estar entretinguts? Per donar sentit a les nostres vides? Per jugar? Perquè continuï la saga familiar? Per compartir el que sabem? Per perpetuar l’espècie? Perquè sí? Per què no? Per estimar?
Independentment dels perquès pels nostres per quès, els per quès dels fills ens ajuden a viure millor. Cada cop que els responc simplifico el raonament, vull que m’entengui i així evito un nou per què. Els nens no es compliquen la vida, tot és senzill. Les parafernalies ni les entenen ni els interessen. Per què no aprenem d’ells?
Si voleu comprar la imatge és de l’artista Banksy
Els més guapos del món 