Això és impossible

Hi ha setmanes que peco d’innocent i em penso que ho aconseguiré. El temps acompanya, agafo arrencada i poso moltes rentadores. Moltíssimes. Una rere una altra. Sembla que les piles de roba van desapareixent però són imaginacions meves. Des que som 3 poques vegades he vist el fons del cabàs i des que som 4 dono per fet que ha desaparegut.

Per entendre per què no aconsegueixo buidar el cossi he decidit ser pràctica i racional. Recompte de roba, càrrega de rentadora, espai disponible per estendre… surten els números?

CADA SETMANA:

4 persones, 2 adults i 2 nens. 1 muda per dia.

Això són 4 pantalons, 4 samarretes, 1 samarreta d’interior, 1 o 2 bodys i uns 5 pitets diaris. Confio que algun dia acabaran les baballes. És possible que el nen s’embruti tant que l’haguem de canviar però no ens posarem en el pitjor dels casos.

Encara falten 4 parells de mitjons i roba interior. Això multiplicat per 7 dies.

Afegim 4 tovalloles grans, 2 pel cabell i 2 o 3 de mans, que no m’explico què fem amb les tovalloles… i canvi de llençols de 3 llits.

Tovallola, banyador i gorro de la piscina de la nena.

1 o 2 draps de cuina.

Cap jaqueta, cap mocador, cap desuadora, cap bànova, cap viatge amb maleta que torna pleníssima de roba bruta…

Amb 7 kg de càrrega faig les següents bugades:

1 de tovalloles

1 de llençols

1 de texans/pantalons

1 de blaus i verds

1 de roses, vermells, taronges i fúxies

1 de blanc

1 de colors foscos

1 rentadora per dia amb un sol radiant és esgotador però possible, si no fos perquè l’assecadora s’ha espatllat, al pati tenim 2 fils per estendre i 1 estenedor.

Per evitar la frustració no hi ha res millor que acceptar les nostres limitacions. Sí, el cabàs de casa no té fons i no passa res 😀

Imatges chemamadoz.com