S’acaba un cicle

Avui hem anat a la “graduació” de la nena. No, no té 20 anys, era el comiat de la guarderia. Una excusa per fer una festa, per celebrar amb els companys i les professores la fi d’una etapa i ser conscients que el curs vinent anirà al “cole dels grans”.

Com era d’esperar èxit rotund, nens contents, pares orgullosos i molta emoció perquè s’han fet grans, els nostres petits ja són grans. Ha estat tan ràpid! Potser aquest és un dels canvis més bèsties quan tens fills, de cop ets molt conscient del pas del temps. Quan té un mes et mira, en té tres i acaben els còlics, quatre i comença amb les papilles, sis i s’asseu, vuit i va a quatre grapes, l’any i camina, divuit mesos i cantusseja, dos anys i parla…

Tots aquests canvis donen tanta feina que costa trobar un moment per mirar-te al mirall però quan ho fas ja no hi ha dubte, ha passat el temps, tens una cara de cansada que no t’aguantes, les ulleres t’arriven als peus i no t’expliques com en 75 mesos t’han sortit tantes arruges!!! Si sumes dormir poc, no parar mai i riure molt, ja ho tens. Per tu també passen els anys, l’evolució no ha estat tan espectacular però has après un munt de coses: poses bolquers, tanques i obres cotxets com si res, ets multitasca amb un o dos nens als braços, gairebé treus les taques tan bé com la teva mare, exerceixes la paciència fins a límits insospitats i el més important de tot, que estimes incondicionalment.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: